LA SAGRADA FAMÍLIA : UN BARRI?

Per començar a parlar una amb una mica de concreció sobre les característiques específiques del barri de Sagrada Familia cal –com en qualsevol altre cas- contextualitzar la realitat del barri a tots els nivells possibles.

Quan Barcelona viu la seva gran expansió demogràfica i veu la necessitat constituir una “gran ciutat”, decideix obrir el centre històric de la ciutat i crea el Districte de l'Eixample, connectant així geogràficament amb tots els pobles que hi havia al voltant del centre de Barcelona.

El barri de Sagrada Família (SF) se situa a la zona on antigament estava El Poblet, però l'evolució socio-econòmica ha fet que, avui en dia, El Poblet no estigui reconegut per la documentació ni propaganda oficial de l'Ajuntament de Barcelona. I, en certa manera, és lògic donades les condicions actuals.

Però és que si ampliem la perspectiva per situar-nos al barri de SF (dintre del qual està l'antiga vila d' El Poblet), tampoc aquest té cap administració pròpia de caràcter oficial, donat que forma part dels barris gestionats pel Districte de l'Eixample, que s'ocupa de la part esquerra i dreta de l'Eixample. I, a més, les capacitats gestores i de competències de les quals podria gaudir el Districte de l'Eixample, estan àmpliament absorbides i administrades des de l'Ajuntament de Barcelona.

Geogràficament i arquitectònica, el barri de Sagrada Família queda delimitat, d'una banda, per una de les més grans avingudes de Barcelona, la Diagonal, i, de l'altra, per diferents barris de Barcelona que dibuixen algunes de les fronteres del nord del districte de l'Eixample.

Per tant, avui, el que hi ha és un barri, Sagrada Família, que ho és, però amb els límits i traves que li suposa l'estructura arquitectònica, social, administrativa, política i, fins i tot, ideològica, concebuda en el seu moment pel Plà Cerdà.

LA GENT DEL BARRI

A la SF no es denoten canvis quantitatius molt profunds pel que fa el cens de població en els últims anys. De fet, si en 1970 comptava amb més de 57.700 persones registrades, al 2005 se'n comptabilitzaven unes 5.000 menys. A més, tant la població de 1970 com la d'avui corresponen al 3'3 % de la població de Barcelona de llavors i de 2005 respectivament. Durant els anys 80 el cens del barri de SF sí que va estar una mica més per sota d'aquest percentatge respecte Barcelona. Pel que fa al Districte de l'Eixample, veiem que ha passat en 35 de anys ha passat de suposar una mica més del 18% a estar una mica per sobre del 16%.

Així, podem apreciar com en els darrers 35 anys, mentre la població ha disminuït a Barcelona d'una forma no gaire significativa (poc a poc), el Districte de l'Eixample ho ha fet d'una forma un pèl més agressiva, mentre que el barri de Sagrada Família s'ha mantingut força constant en aquest sentit.

TERRA D'ACOLLIDA, ARA I ABANS

No hem trobat dades al Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona que recullin el barri l'origen del les persones censades a SF.

Però si que podem destacar que més de la meitat de les persones (al voltant de 28.100) han nascut a Barcelona ciutat i gairebé 5.000 persones són originàries dels Països Catalans (de les quals, la gran majoria han nascut a la Comunitat Autònoma de Catalunya).

Fora del territori català, però no de les fronteres espanyoles, han nascut unes 13.000 persones. Mentre que persones oficialment estrangeres n'hi ha unes 9.600 de censades (sense comptar, evidentment, els anomenats sense papers ).

Quines conclusions podem extreure d'aquestes dades? D'una banda, que la divisió administrativa post-franquista ha sigut realment efectiva sobre el nostre barri i, per extensió, sobre la ciutat de Barcelona, donada la mobilització de més de 4.500 persones de la CAC que han decidit anar a viure només al nostre barri.

De l'altra, veiem com les onades migratòries que arribaren a Catalunya de diferents indrets de l'Estat han tingut un fort efecte sobre el cens i la rutina del nostre barri, on hi ha gairebé 2.000 andalusos i prop de 1.800 aragonesos, a més d'extremenys, gallecs o castellans.

Però és encara major el nombre de persones nouvingudes en els últims anys, que arriben sobretot d'altres estats del món. N'hi ha que provenen dels anomenats països Occidentals i dels anomenats països del Tercer Món .

 Del primer bloc, hi ha uns 2.000 ciutadans que venen dels països europeus -exclòs l'Estat espanyol-, essent el col·lectiu italià el més nombrós amb diferència, i cal sumar els nord-americans, que no arriben ni al centenar.

Dels del segon bloc, les característiques socio-econòmiques dels quals són radicalment diferents, la majoria provenen de països americans (uns 5.000), molt marcadament de l'Equador, d'on provenen unes 1.200 persones. De països asiàtics i africans, a diferència d'altres barris de Barcelona, a la SF no n'hi ha masses, però la majoria són d'origen xinès i marroquí respectivament.

Si mirem el fenomen migratori des d'una perspectiva evolutiva, veiem que mentre en 1991 al barri de SF només un 4% de la població era considerada d'origen estranger (de fora de l'Estat espanyol), al 2004 ja podíem parlar d'un 20% de la població, havent-se disparat la xifra durant l'última dècada.

LA COMPOSICIÓ SOCIO-ECONÒMICA DEL BARRI

En total, al 2004 a SF hi havia comptabilitzats una mica més de 4.900 expedients econòmics, destacant-se d'aquests el fet que els sectors primari (agricultura i ramaderia) i secundari (indústria i construcció), tenen molt poc pes, i cada cop menys.

No arriben a 300 les empreses que es dediquen a algun d'aquests sector, ja que el nostre barri, com el centre Barcelona i els barris del voltant, ha deixat de ser productiu, convertint-se en un barri de serveis, especialment dirigit a la massa de població que hi dorm i, com no, a les vertaderes onades turístiques que venen a veure un dels monuments més visitats de tot l'Estat espanyol: la Sagrada Família. L'augment de grans cadenes i la quantitat de petits i grans comerços de souvenirs ens ho deixen veure en el dia a dia del barri.

Al barri de SF hi ha registrats més de 1.600 expedients econòmics relacionats amb el sector serveis, gairebé 1.400 comerços al detall i al voltant de 1.200 expedients d'activitat professional.

Al bloc de serveis destaquen els relacionats amb el món empresarial i immobiliari, l'hosteleria i els transports i comunicacions. També trobem una activitat considerable pel que fa la mediació financera, ensenyament i sanitat.

Dins del que és la gamma de comerços al detall, els més presents al barri són els relacionats amb l'alimentació (367), el comerç d'NCAA (307), la roba i el calçat (280) i els articles per la llar (231). Però també podríem parlar de les llibreries i quioscos, la venta de productes químics o el material de transports.

Els expedients econòmics d'activitats professionals també ocupen un lloc important al barri de SF. La palma se l'enduu l'activitat jurídica i financera, seguida de l'activitat sanitària i, cada cop més, present el comerç i el turisme.

Un considerable pes, tot i que menor, el tenen les activitats professionals relacionades amb la indústria i la construcció, l'ensenyament, els transports i comunicacions o l'art i els espectacles.

El comerç a l'engròs tampoc és una activitat molt important al nostre barri, tot i que està present amb uns 350 expedients registrats.

Si comparem les dades relacionades amb el pes dels diferents sectors socio-econòmics a Barcelona, veiem que mentre aquesta és una ciutat de serveis amb una forta activitat professional, SF segueix la mateixa línia, però el comerç el detall té al barri un pes específic del qual no gaudeix a la resta de la ciutat.

Els sectors primari i secundari a Barcelona no són gaire importants en general, però és evident que al barri de SF (per la seva situació geogràfica i pel patrimoni turístic, segurament) està més exempt d'aquesta mena d'activitats.

Però si observem les dades per subsectros i en l'evolució en el temps, extraiem unes conclusions força més afinades.

Veiem com allò que ha perdut l'activitat industrial ho ha guanyat la constructora. I passa tres quarts del mateix amb el sector serveis (que ha augmentat molt) i el comerç al detall (que ha disminuït força). I no és cap sorpresa veure el que passa amb l'activitat constructora, considerada actualment com el motor de l'economia catalana i que porta més de deu anys en continu creixement. En el sector serveis, cal destacar l'evolució del comerç al detall que, contràriament a la resta del sector, ha anat disminuint al llarg del temps, donant lloc a l'augment d'altres tipologies de serveis (hosteleria, finances, activitat immobiliària, ensenyament, etc.).

ÚS DEL SÒL I L'HABITATGE

La Sagrada Família abasta un territori de 104 Ha . Gairebé la meitat del sòl és residencial, mentre que hi ha unes 11 Ha . urbanes, 1,10 Ha . vials i només 5,57 Ha . estan destinades a equipaments. No hi ha sòl industrial, ni portuari, ni ferroviari, ni serveis tècnis, ni pendent de qualificar.

Dels més de 43.000 locals registrats al nostre barri, més de la meitat són habitatges, uns 10.700 són aparcaments i gairebé 5.500 tenen altres destinacions.

Per tant, SF és un barri en què predomina l'habitatge, i el gruix d'aquests tenen entre 60 i 91 m2 , però també n'hi forces d'entre 31 i 60 i d'entre 90 i 120 m2 . A més, d' uns 2.900 edificis que hi ha al barri, gairebé 1.150 són eminentment familiars compartits amb local i més de 450 tenen només habitatges familiars.

Pel que fa al preu del sòl i de l'habitatge veiem que la mitjana del preu d'habitatges nous és de més de 6.000 euros/m2, mentre que el de 2a mà està a 4.485 e/m2. En canvi a Barcelona, la mitjana és lleugerament inferior, sobretot pel que fa a l'habitatge nou. Si observem els màxims i mínims veiem que a Barcelona el mínim és poc menys de la meitat del que costa al nostre barri i el màxim està molt per sobre.

Podem dir, doncs, que el preu mig de l'habitatge al nostre barri és força representatiu de la mitjana de la realitat de la ciutat, tot i que es troba una mica per sobre. Però si observem l'evolució al llarg dels anys ens espantem en veure que el preu ha anat augmentant des de 1992, amb especial salvatgisme durant l'últim lustre, fins arribar a quadruplicar-se la xifra.

Al barri de Sagrada Família hi ha més de 52.000 persones . A la seva disposició, dues línies de metro i una parada (Sagrada Família), que connecta amb qualsevol línea de Barcelona i que es veu reforçada per la xarxa d'autobusos que passen pel barri (amb una trentena de parades) i, fins i tot, amb un servei nocturn d'autobusos molt potent

Així, moure's en transport públic no resulta problemàtic. Però sí que es tracta d'un servei deficient, posat en relació al nombre ciutadans i al territori que abasta. Això és encara més evident quan veiem que el parc de vehicles censat a la Sagrada Família comptabilitza un total de més de 27.000 vehicles individuals, entre cotxes, motos, ciclomotors, furgonetes, etc.

Però més important que el transport és l'estat dels Centres Educatius. De les més de 52.000 persones de la Sagrada Família , al voltant de 10.000 tenen entre 0 i 24 anys. Tot i així, no hi ha ni un sol centre d'ensenyament públic o privat capaç d'impartir els estudis Batxillerat, només un privat dóna classes de Secundària i l'únic institut públic que hi ha no passa de primària. Privats n'hi ha uns 6 o 7 i es dediquen només al sector infantil o a la primària.

Això vol dir que els joves de Sagrada Família no tenen possibilitat d'estudiar? Ni molt menys. La veritat és que hi ha una fluïdesa absoluta en la mobilitat interna de l'Eixample i, fins i tot, cap altres zones de Barcelona. El que sí és cert és que això impedeix el desenvolupament d'estructures identitàries pròpies al nostre barri, en benefici d'una identitat “de ciutat, barcelonina” que fomenta una major mobilitat al cap d'entradia i sortida contínua del barri.

Passa tres quarts del mateix amb els Serveis Sanitaris: no hi ha, ni de bon tros, una oferta pública de barri en condicions (només l'Hospital Dos de Maig i un Centre de Salut Mental), sinó que l'accés a la sanitat pública, igual que a l'educació pública o que al món del treball, passa necessàriament per la mobilitat cap altres barris de l'Eixample o de Barcelona. Però si que hi ha una àmplia oferta de centres sanitaris privats, al voltant de 13.

Pel que fa a Oci i Esport, no cal dir que, de nou, ens trobem amb unes estructures ínfimes que no ajuden més que a fomentar la sortida dels i les joves cap altres llocs de Barcelona amb una oferta molt més àmplia. A la Sagrada Família hi ha un parell de polisportius públics als quals podem sumar-hi una oferta més o menys distribuïda de taules de ping-pong o pistes esportives instal·lades en places o jardins i a l'aire lliure. En canvi, trobem 4 polisportius privats (que evidentment, cobreixen una part de la demanda que l'estructura pública es veu incapaç d'absorbir).

Pel que fa l'oci, aquí si que veiem un barri envellit i sense ganes de moure's massa. Destaquen dos parells de casals de gent gran, però no hi ha cap casal de gent jove establert legalment. Només l'Ateneu Popular de l'Eixample (un Centre Social Ocupat que acull col·lectius joves de tot mena: culturals, socials, musicals, polítics, alimentaris, etc..) i els esplais del barri (el local dels quals està cedit pel capellà de la Sagrada Família ), es poden considerar espais de socialització juvenil (a més de l'oferta privada de bars, evidentment) i només l'Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família (que fins no fa més d'un anys no tenia ni local propi dins del barri i ara no té més de 50 m2 ) es pot considerar un espai de socialització adulta obert a tothom.