Marc d'actuació de l'Assemblea de Joves
de l'Eixample Nord*
Territoris i barris del Districte de l'Eixample 
En enderrocar les muralles de Barcelona per engrandir-ne el teixit urbà, l'Eixample va créixer sobre l'extensa plana compresa entre la ciutat i els pobles que l'envoltaven, com ara Horta, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Sarrià i Sant Gervasi.
El creixement d'aquesta part de la ciutat va absorbir zones amb vida i activitat pròpia, com ara Sant Antoni, Fort Pienc i Sagrada Família, i va crear-ne de noves, com ara la Dreta i l'Esquerra de l'Eixample, que són els cinc barris actuals del districte de l'Eixample.
La Dreta de l'Eixample, el barri de la burgesia de la darreria del segle XIX  La part que coneixem com la dreta de l'Eixample va ser el barri de la burgesia que va introduir el modernisme a casa seva. És un barri que va créixer al voltant del passeig de Gràcia, amb teatres i jardins que el van envoltar. El primer grup d'habitatges es va construir a l'actual encreuament dels carrers del Consell de Cent i Roger de Llúria.
En aquells moments, al març del 1868, formaven una plaça que ara és una cruïlla més del barri. Podem dir que a la dreta de l'Eixample es troba l'illa que reflecteix més fidelment una de les idees bàsiques que Cerdà va projectar: l'illa d'equipaments. Entre els carrers d'Aragó, Bruc, València i Girona, es pot trobar el Mercat de la Concepció , la seu del districte de l'Eixample i l'escola de la Concepció , tots connectats a través de passatges dins de l'illa.
De mica en mica, la zona es va convertir en un barri en el qual s'ubicaven serveis i equipaments que es podien anomenar de "ciutat". L'activitat econòmica de la ciutat es va concentrar cada vegada més en aquest barri: comerç, oficines, cinemes, teatres, turisme, etc. i va fer perillar l'aspecte residencial que ha de tenir tot barri.
Fort Pienc, el barri de les fortificacions  Felip V, en establir la construcció de fortificacions que vigilessin la ciutat, va fer la Ciutadella i un fort avançat, prop d'on hi ha l'estació del Nord, vora del camí que sortia del Portal Nou: el Fort Pius. La seva existència va passar sense pena ni glòria i el 1869 es va enderrocar juntament amb la Ciutadella veïna.
Molt a la vora es va construir, el 1861, l 'estació del ferrocarril de la línia de Lleida. La façana d'aquells edificis d'estil neoclàssic és avui la façana lateral de l'actual edifici engrandit el 1910 amb una gran coberta de ferro. L'entrada principal és obra de Demetri Ribes. L'estació va donar personalitat a un barri situat entre la via del tren i la Gran Via , en el qual hi havia molts transportistes, entorn de l'antiga carretera de Ribes, una vella via de sortida de la ciutat des de l'època romana fins que es va construir l'Eixample.
Sagrada Família, un barri d'origen obrer.  Més enllà del límit de la dreta de l'Eixample, a la part alta, hi ha el barri de la Sagrada Família , que abans es coneixia com el Poblet.
El Poblet era un barri molt ampli que durant molts anys es va reduir a camps, amb un petit nucli de cases baixes situades al voltant de l'actual carrer de València. El barri no va arribar a tenir una certa entitat fins als primers anys d'aquest segle, com a barri obrer a l'entorn de moltes indústries.
El que dóna personalitat al veïnat és el temple de la Sagrada Família , que va ser encarregat com a temple expiatori i es va projectar el 1881 en uns terrenys dins el terme de Sant Martí, quan al voltant seu no hi havia res més que camps i sovint hi pasturaven ramats de xais i de cabres. El projecte es va ser encarregar inicialment a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i el va continuar un jove arquitecte anomenat Antoni Gaudí. Aquest es va fer càrrec de les obres quan tot just es començava a construir la cripta del gran temple projectat en estil neogòtic.
Travessa el barri l'avinguda de Gaudí, als extrems de la qual es troben dues obres cabdals del modernisme català: la Sagrada Família , de Gaudí, i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner.
Camp d'en Grassot: Es decideix que formarà part, a partir d'ara, del nostre marc d'actuació en termes d'expansió.
Total Població:
Dreta Eixample 39.782
Fort Pienc 28.694
Sagrada Família 49.497
Població entre 0 i 14 anys Població 15 a 64 anys:
Dreta Eixample 4.574 / 24.971
Fort Pienc 3.330 / 18.990
Sagrada Família 5.535 / 31.949
EL PERQUÈ DE L'EIXAMPLE NORD
L'Eixample no és un barri en ell mateix, sinó un districte que avarca una gran quantitat de barris. També cal dir que ens trobem en el districte més gran de tota Barcelona, i que això pot suposar avantatges però també molts inconvenients, el més evident és que no podem arribar a tot arreu, ja que a més d'un gran esforç, això també suposaria expandir-se tant que no influiríem enlloc i correríem el perill de que el nostre treball resultés estèril.
Per tant tal i com ens hem definit d'una manera un tant inconcreta, ara mateix el nostre marc de treball és l'Eixample Nord, entenent com aquest el territori que ocupen els barris de la Sagrada Família , el Fort Pienc, la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.
El marc d'actuació de l'AJEN serà, prioritàriament, el barri de Sagrada Família.
*resolucions del I Debat Intern
| 
