El 'Judici de la Vergonya' queda vist per sentència
Més de 150 persones s'han solidaritzat a la Ciutat de la Justicia durant el judici. Durant aquest, s'ha posat de relleu l'existència de fitxers il·legals en mans dels Mossos d'Esquadra i el caràcter polític de les detencions. Portaveus del Grup de Suport han volgut remarcar que aquesta pràctica recorda a temps del franquisme i demostra la intenció dels agents de perseguir i condemnar el Jona per la seva ideologia i activitat política.
Els Mossos admeten que no van veure en Jona i que el tenien fitxat per la seva adscripció política
El judici contra Jonathan Ivorra pels fets del Forat de la Vergonya ha començat a destapar les primeres contradiccions i falsedats flagrants emeses per alguns agents dels Mossos d'Esquadra. Un dels lletrats present en la vista oral ha qualificat el cas com un "muntatge" contra els encausats.
Mentrestant, el primer agent que ha declarat davant la jutgessa ha admès de forma literal tenir una versió "esbiaixada" de la realitat, ja que no era al lloc dels fets i ha basat el seu testimoni en les imatges televises que van ser emeses per TV3 i BTV.
La Fiscalia i l'Ajuntament de Barcelona estan intentant demostrar que Jonathan Ivorra estava organitzat i va participar en els aldarulls a través de les imatges televisives. Unes imatges que han estat qualificades per la jutgessa de forma categòrica com a "taques" on resulta impossible fer un reconeixement de ningú.
Posteriorment, l'agent policial ha assegurat que va reconèixer Jonathan Ivorra només en aquestes imatges que han estat qualificades com a irreconeixibles per la pròpia jutgessa. A més, i a preguntes de la defensa dels encausats, l'agent ha dit que ja tenia fitxat Jonathan Ivorra per la seva militància independentista a l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, i que va decidir proposar la seva detenció un dia que feia una ronda pel voltant de casa seva, molt temps després de la manifestació que ha donat lloc a aquests fets.
A més, el mosso ha hagut de reconèixer que la seva feina policial es basa en el seguiment a moviments socials i veïnals de caràcter reivindicatiu. Davant les portes dels jutjats, portaveus del Grup de Suport al Jona han volgut remarcar que aquesta pràctica recorda a temps del franquisme i demostra tant l'existència de fitxers polítics com la intenció d'alguns agents dels Mossos de perseguir i condemnar el Jona per la seva ideologia i activitat política.
Després d'aquest agents del Mossos, han declarat 9 agents més de la policia, que han començat a deixar al descobert un rosari de contradiccions. Per començar, han reconegut basar el reconeixement dels encausats en el seu propi "sentit", i no en les proves pericials, fisonòmiques i científiques que es requereixen en aquests casos, ja que en aquests 4 anys de procés no han aplicat cap tècnica d'aquest tipus.
Cap agent dels Mossos d'Esquadra no ha estat capaç d'explicar a la magistrada perquè no es va detenir les persones que havien provocat els aldarulls el mateix dia dels fets. Això quan, a més, alguns d'aquests agents han reconegut haver presenciat els fets i, també, l'existència d'agents de paisà entre els manifestants. Tot i així, cap dels policies no ha pogut explicar perquè ningú va ordenar detenir o seguir les persones que havien provocat els aldarulls en el moment dels fets.
De fet, els agents dels Mossos d'Esquadra tampoc no han pogut explicar perquè no es van recollir del terra els coets que suposadament havien llançat els acusats, com tampoc el perquè ni el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, ni cap de les persones que estaven al carrer, no han presentat cap denúncia per danys.
Davant les declaracions dels agents policials, que han anat encadenant una contradicció rere l'altre, un dels advocats defensors dels encausats ha volgut expressar que, al seu parer, tot aquest cas és en realitat un "muntatge" policial contra persones compromeses amb el seu entorn i els moviments socials de Barcelona.
Properament: recull de notícies relacionades