Una lluita veinal esclafada pel model Barcelona.

Les màquines i els operaris arrenquen els arbres i el mobiliari del parc que els veins i veines havien construit i autogestionat al Forat de la Vergonya

video

8. Per acabar

Fins aquí hem fet un breu relat dels fets. Tal vegada és un relat on la subjectivitat
pot semblar que tregui capacitat de transmetre tot el que la
mobilització al voltant del Forat de la Vergonya ha significat per a tots i
totes les que n’hem format part. Com sabreu, amb la mobilització veïnal
s’ha aconseguit suspendre el projecte de pàrquing i segurament s’ha
influït en el fet que Katy Carrera ja no sigui la regidora del districte. El
Forat serà una zona verda i n’hem d’estar orgullosos, però també hem
de ser conscients que ens han donat un caramel i que la lluita no ha de
parar. Entre tots i totes hem de continuar reflexionant i actuant ja que
al Casc Antic l’especulació continua engolint tot el que troba.

En conclusió, el que hem après durant aquest període de lluita és que:

– Els interessos econòmics passen per damunt dels interessos de la
gent que viu al barri.

– L’urbanisme no sempre té en compte l’ús que en fa la gent dels
espais ni les relacions socials que en aquests espais s’estableixen.

– El destí del Casc Antic és formar part del centre d’una ciutat de serveis
i cosmopolita, motiu pel qual les classes populars que l’habiten
han de ser expulsades.

Però també hem entès molt bé que en el treball en xarxa i en la nostra
capacitat de refer els vincles que el capital pretén trencar recau en
gran mesura la nostra capacitat de resposta a problemàtiques com la de
l’especulació.

Maria Mas i Toni Verger

Veure índex