home
who we are
image gallery
our projects
contacts

Una lluita veinal esclafada pel model Barcelona.

Les màquines i els operaris arrenquen els arbres i el mobiliari del parc que els veins i veines havien construit i autogestionat al Forat de la Vergonya

video

Breu descripció del Forat de la Vergonya
Artícle de Manuel Delgado, professor d'antropologia urbana a la UB

7. Urbanisme a garrotades

La problemàtica del Forat aglutinà nombroses associacions del barri que,
encara avui dia, segueixen treballant conjuntament en el conegut «espai
d’entesa del Casc Antic». Ens referim a associacions i grups com: l’Associació
de Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, l’Associació de Veïns del
Casc Antic, el Fòrum Veïnal de La Ribera, Col·lectiu de Veïns del Forat de
la Vergonya, RAI (Recursos d’Animació Intercultural), Ecoconcern, Arquitectes
Sense Fronteres, Kasumay4 i els membres d’algunes cases ocupades
del barri. En el seu moment, aquestes entitats consensuaren els seus plantejaments mitjançant la redacció del manifest «Per una Ciutat Vella verda i
sense especulació».


Així, al voltant del Forat de la Vergonya, s’inicià un procés de participació
popular en defensa i reapropiació de l’espai públic. El Forat fou
ajardinat pels propis veïns i esdevingué un lloc on es realitzaven activitats
infantils, dinars col·lectius, festes i concerts. No obstant això, el 23
d’octubre de 2002 Katy Carreras, regidora del districte de Ciutat Vella,
va comunicar als veïns que s’havien de realitzar cates per sondejar el
subsòl en previsió de trobar-hi elements d’importància arqueològica,
abans de començar a construir el pàrquing. No cal dir que aquesta intervenció
significava la destrucció del parc autoconstruït pels veïns, a més
de mesos d’obres, soroll, pols i runa. Quelcom que ja formava part de la
quotidianitat dels que vivim al barri. Aquesta operació es va iniciar el
matí del dilluns 18 de novembre amb un fort dispositiu policial d’antia-
valots de la Guàrdia Urbana. Aquests varen procedir a l’operació de
«neteja» del jardí del Forat de la Vergonya. La intervenció s’inicià a les 8
del matí amb la presència del gerent del districte Josep Ma Luchetti.


Quan els veïns intentaren recuperar els arbres arrencats per la policia
començà la brutal, desproporcionada i vergonyosa càrrega policial. A un
dels veïns se’l va detenir i colpejar brutalment mentre el tenien emmanillat
a terra. La pallissa va continuar dins del furgó policial. Era un avís
al moviment veïnal organitzat.


L’operació acabà amb molts veïns ferits i amb el Forat de la Vergonya
rodejat per un mur per tal d’impedir que els veïns interferissin en les
obres. Segons deia el comunicat que des de l’espai d’entesa veïnal es va
fer públic després dels fets: «Malauradament el poder no permet espais
de vida populars, són perillosos pels interessos especulatius i vingueren
de matinada a destruir amb una contundència sense precedents l’espai
de vida que havíem creat. Ens han apallissat, ferit i detingut a un veí
però no han aconseguit matar la il·lusió de seguir lluitant per dignificar
un espai que defensàrem, si més no, amb molta ràbia, encara que hi
aixequin murs, murs que també sabem com enderrocar. Mai més, murs
de vergonya!»

Des de llavors, el Forat va estar sota la vigilància constant, dia i nit,
dels antiavalots de la policia municipal i dels guardes de seguretat d’una
empresa privada. L’assetjament policial al barri era una constant. Un
obrer, que es negà a treballar en aquelles condicions de tensió i conflicte,
fou acomiadat.


El 21 de novembre es va celebrar, al Convent de Sant Agustí, a pocs
metres del Forat, una assemblea per tal de decidir quines serien les passes
a seguir pel moviment veïnal. Algunes de les propostes d’aquella
assemblea foren exigir la dimissió de la regidora Katy Carreras i la
supressió immediata del projecte de pàrquing. Paral·lelament, es va
efectuar una denúncia formal a l’organisme que regula les concessions
d’ajuts financers del Fons de cohesió de la Unió Europea al «Projecte de
regeneració ambiental de Ciutat Vella, Barcelona 1995-98, àrea del Casc
Antic», subratllant que el projecte del pàrquing no respectava els més
elementals criteris mediambientals i, per tant, no podia ser finançat
amb el fons comunitari. Una altra de les propostes fou realitzar una
manifestació de protesta amb la Plataforma contra l’Especulació de Barcelona
que acabés al mateix Forat de la Vergonya.


Així, divendres 29 de novembre, unes mil persones ens concentràrem
a la plaça de Sant Jaume i caminàrem fins al Forat. Arribades allà, el mur
de la Vergonya era una invitació a expressar el rebuig i la ràbia vers els
plans especulatius i repressius de l’Ajuntament. En només vint minuts,
del mur van quedar, tant sols, uns quants maons. La policia, present als
carrers contigus, no va gosar intervenir.

Veure índex

Campanya de difusió i denuncia del cas Jona
iabsoluciojona@joveseixample.cat
Assemblea de Joves de l'Eixample Nord