6. L'alternativa des de baix: l'espai d'entesa
En una assemblea veïnal a les Javerianes, on hi participaven PROCIVESA i
altres entitats del barri, s’aconsellava els veïns afectats acceptar l’oferta
de PROCIVESA. En cas de no fer-ho perdrien tot un seguit d’avantatges.
Les mentires i l’ocultació dels drets als veïns foren des del principi els
mecanismes emprats per PROCIVESA per tal d’accelerar el procés d’expropiació.
Els primers afectats acceptaven, intimidats, l’oferta a la baixa
de l’Ajuntament, fins que un grup de veïns plantaren cara i s’organitzaren
per tal de defensar els seus drets. Aquests veïns varen enfrontar-se a les
imposicions de PROCIVESA a través de l’assessorament d’un equip jurídic
i de la lluita al carrer. La majoria d’ells, després de rebre moltes amenaces,
van acabar signant els contractes, però a cap veí dels que lluitaren se
li van poder vulnerar els drets.
Un grup d’aquests veïns més actius constituïren el Col·lectiu d’Expropiats
del Forat de la Vergonya. Val la pena fer esment del Forat de la
Vergonya, perquè és un espai del barri de gran càrrega simbòlica i al voltant
del qual es va articular la mobilització veïnal al Casc Antic més
important dels darrers anys. A aquest espai se’l denomina popularment
d’aquesta forma arran de l’esbucament d’un illot d’edificis —prop del
Pou de la Figuereta— que l’Ajuntament va realitzar a l’estiu de 1999. Un
cop feta aquesta operació, l’Ajuntament deixà durant setmanes un gran
forat ple de runa i deixalles, fins que els veïns, farts d’aquesta situació,
organitzaren una concorreguda cassolada per denunciar la situació. L’atenció
mediàtica a aquesta situació de degradació i d’abandonament «en
ple centre de Barcelona» va fer que l’Ajuntament reaccionés ràpidament
i cobrís el forat d’asfalt.
El destí inicial del Forat de la Vergonya, segons estipulava el PERI,
havia de ser una zona verda. Però els terrenys es van requalificar per a
què poguessin ser edificables i, després d’un seguit de canvis en els projectes
municipals, l’Ajuntament va decidir que hi construiria un pàrquing
soterrat amb capacitat per a 150 cotxes.
La construcció del pàrquing al Forat fou una problemàtica percebuda
per molts agents del barri com a injusta i, sobretot, com una «presa
de pèl». Així que, per als veïns i veïnes, el Forat, després de tants anys
de destrucció al barri i de trepitjar els seus drets i la seva paciència,
només podia ser una zona verda. Els veïns varen dir prou i el Forat esdevingué
un símbol per al moviment veïnal. Per a molts, el Forat esdevingué
també una excusa per a debatre i plantejar col·lectivament en quin
model de ciutat ens agradaria viure.
Veure índex |
 |
