4. Projecte de demolició del Casc Antic
El PERI (Pla Especial de Reforma Interior) de Ciutat Vella fou aprovat el
1985 i contempla diferents sectors: el Raval, la Barceloneta i el Casc
Antic (o sector oriental). Al Barri Gòtic segueixen en vigor les normatives
urbanístiques establertes en el Pla general metropolità (PGM). Aproximadament
el 15% de Ciutat Vella està afectat per algun PERI. Les
expropiacions forçoses i el desplaçament massiu de població per alliberar
sòl reurbanitzable i revalorat han estat una constant.
El PERI de Ciutat Vella es basa en el Pla Popular (1979) que sorgeix en
oposició al Pla Comarcal que marcava l’obertura de Francesc Cambó i la
prolongació del carrer Méndez Núñez. En el Pla Popular s’estableixen
zones de conservació, que es deixarien en mans de la iniciativa privada,
i zones de remodelació, o sigui d’enderrocs, en què la intervenció seria
pública. Les zones de conservació corresponen a La Ribera i a Santa Maria
del Mar, zona dedicada al comerç de luxe i a l’oci nocturn.
La zona de remodelació correspon al Barri de Santa Caterina on la
intervenció ha estat obra de l’Ajuntament de Barcelona i de l’empresa
PROCIVESA (Promoció Ciutat Vella SA), actualment FOCIVESA (Foment
de Ciutat Vella SA). FOCIVESA és una empresa mixta amb capital públic
en un 51%, i és l’organisme executor i promotor de la remodelació.
L’actuació urbanística més destacable és segurament la que afecta el
que durant un segle i mig fou el centre econòmic del barri, el Mercat de
Santa Caterina. Al llarg dels anys s’havia anat teixint al voltant del mercat
una xarxa de petits comerços que tenien la clientela al barri.
La remodelació
del mercat prevista pel PERI va ser definida en un estudi de detall
realitzat per l’arquitecte Enric Miralles, i va ser aprovada l’any 2000.
Aquest projecte preveia la conservació parcial de la façana del mercat, la
construcció a la part posterior de blocs d’habitatges públics amb 40 unitats,
la realització d’un aparcament subterrani de diverses plantes i la
construcció d’una gran estructura d’acer i vidre per sobre del mercat a la
part de l’avinguda Cambó. Aquest projecte va trobar l’oposició de la
Generalitat de Catalunya. Com a resultat de la negociació entre les dues
administracions, es va pactar que els habitatges de la part posterior del
mercat serien habitatges assistits per a gent gran i persones discapacitades.
Sembla clar que l’objectiu era reduir l’alarma social causada per les
obres que, per altra banda, van patir un llarg retard a causa del descobriment
de restes arqueològiques durant les excavacions prèvies a la
construcció de l’aparcament. A part de les esperades ruïnes del convent
dels dominics (església, sala capitular i dos claustres), es van trobar uns
monuments funeraris de l’època romana i una capella romànica. Les
excavacions arqueològiques al mercat de Santa Caterina van acabar la
primavera de 2001; part de les peces trobades es guarden al Museu d’Història
de la Ciutat, mentre que les restes dels edificis religiosos van desaparèixer
amb les obres de l’aparcament. L’impacte social per les obres
del mercat fou notable; quan van iniciar-se els enderrocs les parades van
ser traslladades a una carpa provisional al passeig de Lluís Companys.
Amb la desaparició del mercat va morir de mica en mica tota la vida
comercial de l’entorn, i es va donar pas a l’extinció del que havia estat
el motor econòmic del barri durant dècades: el petit comerç. L’execució
del PERI ha estat una estratègia perfecta del poder polític municipal per
tal de dispersar, o millor dit expulsar del barri, la seva població tradicional.
S’han vist desplaçats 2.000 veïns, 1.078 habitatges enderrocats i
13 cases catalogades dins el Patrimoni Històric. Aquest PERI, en tant
que procés de gentrificació, ha comportat l’afebliment de la cohesió i la
solidaritat grupal de barris populars. Així entesa, la gentrificació sembla
part d’una estratègia de «revenja» dels sectors dominants, que opten per
atacar i desplaçar als pobres per haver agosarat ocupar i habitar el centre
de la ciutat. Les classes altes volen recuperar els centres de les ciutats,
en ocasions per habitar-los i en d’altres per a fer negoci a diferents
nivells: hostaleria, oficines, finances, turisme, etc.
El sector de la població més perjudicat ha estat la gent gran que d’un
dia per l’altre s’ha vist obligada a deixar la casa de tota la vida. Tot i que
el nou habitatge reunia millors condicions que el que deixaven, el canvi
fou traumàtic per a molta d’aquesta gent gran. Segons un metge de capçalera
del barri, «per a aquestes persones, a les quals un petit canvi ja
suposa per ell mateix un problema, haver d’abandonar el seu entorn, els
seus veïns, els seus records, en definitiva tota la seva vida, els representa
un cop brutal, que sovint té repercussions no només a nivell psíquic,
sinó també físic. Se senten desarrelades, abandonades, manipulades,
inútils, soles, molt sovint, incapaces de fer front al que suposa per elles
començar una nova vida en un entorn hostil, lluny del que sempre han
conegut i on se sentien estimades, segures i protegides. Per a aquestes
persones, en moltes ocasions, només canviar de carrer ja representa
haver d’abandonar el seu món».
La desarticulació del taller artesà i del petit comerç ha repercutit
enormement en la cohesió social ja que exercien d’eix vertebrador de la
vida del veïnat. Actualment, el tipus de comerç que es promociona no
compleix aquesta funció, ja que està orientat no al consum dels veïns
sinó a una clientela de fort poder adquisitiu aliena al barri: xals d’importació,
joies, sabates de disseny a 600 euros el parell, luxosos objectes
per a decorar la llar. Els propietaris d’aquests negocis no viuen al
barri. És més, generalment són negocis en mans de multinacionals i/o
franquícies que res tenen a veure amb la tradició comercial del veïnat.
Però, en contraposició a aquesta tendència d’elititzar els nostres barris,
també arriben al Casc Antic persones estrangeres amb una situació econòmica
ben precària. El comerç que estableixen les persones immigrades
no té res a veure amb el que poden trobar a La Ribera. Les seves botigues
poden ser llocs d’intercanvi i de relació entre els veïns i, a més, hi
poden accedir persones amb un poder adquisitiu més modest.
Veure índex |
 |
