1. Introducció
Les ciutats, al llarg del temps, s’han configurat amb els fluxos de la
població, motivats normalment per necessitats econòmiques. Arran d’aquests
fluxos s’han anat formant les ciutats i configurant tot un teixit
social i de relacions humanes. Al segle XV es dóna un gran flux migratori
de camperols que abandonen el camp a causa d’un any de males
collites. La migració pagesa té influència justament en la configuració
del teixit humà de la Barcelona Vella.
En el cas del Casc Antic, aquest teixit humà s’ha vist afectat i escindit,
no sempre per la voluntat de la seva gent sinó per factors aliens.
Aquests factors, que com diem són extrínsecs, han condicionat la seva
vida en comunitat. Hi ha tres factors que voldríem destacar i que corresponen
a moments històrics ben diferents. El primer de tots seria l’assalt
i assetjament per part de l’exèrcit borbònic al segle XVIII, el qual destruí
literalment els barris de Santa Maria i de La Ribera. El segon incident
greu consisteix en l’obertura de la Via Laietana, projectada al segle
XIX. I el tercer, el conforma l’actual procés de reforma urbanística conegut
com a Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector oriental.
Amb aquest article volem recuperar la memòria històrica i retre homenatge
a la gent que en diferents moments ha trepitjat aquestes llambordes.
Persones que han treballat, viscut i sofert no només el pas del temps, sinó
l’arbitrarietat del poder en el territori que habiten o habitaven. No es pretén
fer una descripció de l’espai del Casc Antic a l’estil de les guies turístiques
o de la documentació patrimonial. L’objectiu és pensar en la gent que
ha viscut o malviscut en aquest indret abans i, sobretot, en els últims anys.
Veure índex |
 |
