Assemblea de Joves de l'Eixample Nord

L'any 2003 naixia l'Assemblea pel Casal Popular de l'Eixample de la mà d'una vintena de joves que volien començar a treballar ben fort per bastir un espai autogestionat al Districte de l'Eixample i començar a treballar en la creació d'un projecte popular, assembleari i al servei del veïnat i dels moviments sociopolítics dels barris de l'Eixample, encara molt embrionaris.

D'altra banda, paral·lelament sorgia un col·lectiu proper a l'Esquerra Independentista, Gatzara , que aglutinava més d'una desena de joves del barri de la Sagrada Família compromesos amb l'alliberament de les classes populars del nostre país. El seu objectiu, també era el d'obrir al barri un espai autogestionat i que treballés en favor dels interessos dels col·lectius més desfavorits de la nostra societat: les dones, els joves, els immigrants, els assalariats i les precàries, etc.

Quan ambdós col·lectius van començar a adonar-se de la dualitat de treball local que s'estava duent a terme, van començar a reunir-se i van poder comprovar que tant uns com altres estaven d'acord en els principals objectius a complir: la defensa del territori i la lluita contra l'especulació; la solidaritat internacional amb tots els pobles del món; la lluita anticapitalista i la defensa d'un model econòmic just i solidari; la defensa política i territorial dels Països Catalans; la lluita contra el patriarcat i per una societat igualitària; etc.

Així, els dos col·lectius van unificar les seves forces i, més d'hora que tard, es van veure els fruits, en ser alliberat al novembre de 2004 l'espai on actualment s'ubica l'Ateneu Popular de l'Eixample , al Passatge Conradí nº3. El local era un magatzem situat molt a prop de la Sagrada Família i que portava 11 anys abandonat. L'Ateneu, durant molt temps va ser gestionat per la Coordinadora de l'Ateneu Popular de l'Eixample (CAPE) que, ara sí, esdevenia un referent de treball sociopolític i cultural alternatiu al barri, en aglutinar a cada cop més i més joves compromesos amb els seus ideals.

Gràcies a l'okupació de l'espai i al bon treball desenvolupat per la CAPE , poc a poc van anar sorgint moltes iniciatives de caràcter local i vertaderament transformadores: la cooperativa d'alimentació ecològica i responsables I Un Rave! , els tallers de guitarra i capoeira, el col·lectiu de teatre social Rebel·lart o la biblioteca creativa i popular Telèfon Roig són alguns dels projectes que han anat creixent i que demostren el fruit que ha donat la llibertat que el jovent del barri va adquirir en poder utilitzar un espai autogestionat, sense directrius de cap mena i controlat de forma assembleària i radicalment democràtica.

Poc a poc i gràcies a la creació d'aquesta xarxa de col·lectius que treballaven en un mateix local, es començava a gestar un vertader espai de treball i oci alternatius, de la mà d'una gran assemblea de joves del barri que anava creixent a mida que anaven apareixen noves iniciatives organitzatives en el sí de l'Ateneu.

Tanmateix, això també va comportar l'assumpció de cada cop més tasques de caràcter gestor per part de la CAPE, un dur entrebanc a l'hora de desenvolupar un treball polític transformador, consensuat i amb objectius estratègics. Això va motivar que uns quants joves engeguéssim un nou col·lectiu: l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord (AJEN).

A dia d'avui, i gràcies a la força dels diferents col·lectius que treballen a l'Ateneu, la gestió de l'espai ja no l'assumeix la CAPE , la duen a terme els diferents col·lectius que han anat apareixent, sempre d'acord amb la declaració de principis ideològics consensuada al iniciar el projecte.